Núvol.html

Per a altres significats, vegeu «Núvol (desambiguació)».

Núvols

Un núvol o nigul és una regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en què no toca a terra. La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel.

Cada gota del núvol té un diàmetre d'una centèsima part de mil·límetre, i cada metre cúbic d'aire conté 100 milions de gotes. Com que les gotes són tan petites, es poden mantenir en estat líquid a temperatures de fins -30 ºC. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades. Els núvols en nivells més alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del mil·límetre.

Els núvols densos i gruixuts tenen una gran reflectivitat (70% al 95%) a través de tot el rang de la llum visible: conseqüentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del núvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiació solar disminueix amb la profunditat dins del núvol; per aquest motiu, de vegades els núvols presenten un color gris, o fins i tot més fosc, en la seva base. Els núvols prims poden aparèixer amb els colors presents al seu voltant o al fons, i els núvols il·luminats per llum diferent a la blanca, tal com succeeix durant la sortida o la posta de sol, poden estar acolorits corresponentment. En el rang de l'infraroig proper, els núvols poden aparèixer més foscos perquè l'aigua que constitueix les gotes del núvol absorbeix fortament la radiació solar a aquestes longituds d'ona.

edita Formació dels núvols

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel. Per a què això succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturada (no pot contenir més aigua en estat gasós) i llavors comença a condensar-se en estat líquid o sòlid. Hi ha diversos camins per assolir la saturació:

L'aire és refredat per sota del seu punt de saturació. Això succeeix quan l'aire entra en contacte amb una superfície freda o una superfíce que s'està refredant per radiació, o bé quan l'aire és refredat mitjançant una expansió adiabàtica (ascens d'aire). Aquest fet es pot donar en les situacions següents:
- Al llarg de fronts freds o càlids (ascens frontal)
- Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda (ascens orogràfic)
- Per la convecció causada per l'escalfament d'una superfície per insolació (escalfament diürn)
- Quan bufa aire calent sobre una superfície més freda, com una porció d'aigua freda.
Els núvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen. Alguns exemples són: la nostra respiració en un dia fred, les esteles de condensació dels avions o el mar fumejant.
L'aire es troba a la mateixa temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensació, una minúscula partícula de fum, pols, cendra o sal. En condicions de supersaturació, les mateixes gotes d'aigua poden actuar com a nuclis de condensació.

Les gotes d'aigua suficientment grans com per caure a terra són produïdes de dues maneres. La més important implica el procés de Bergheron, mitjançant el qual l'aigua superrefredada i els cristalls de gel en un núvol interactuen per produir un creixement ràpid dels cristalls de gel, que després precipiten del núvol i es fonen mentre cauen. Aquest procés típicament té lloc en núvols amb cims amb temperatures per sota dels -15 ºC. El segon procés més important és la 'coalescència': col·lisió i captura cap avall de gotes d'aigua, que té lloc en núvols amb temperatures més elevades, i que dóna lloc a la formació de gotes cada vegada més grans, que arriben a tenir un pes suficient per superar els corrents d'aire ascendents i caure com a pluja.

La forma dels núvols depèn, bàsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfèrica. En condicions d'inestabilitat domina la convecció, i es produeixen núvols desenvolupats verticalment. En condicions d'estabilitat es formen núvols horitzontalment homogenis.

edita Tipus i classificació dels núvols

La classificació dels núvols d'acord a les seves característiques físiques i visuals, prové de l'Organització Meteorològica Mundial i vé recollida en el treball International Cloud Atlas. Els noms científics dels núvols són en llatí, i n'existeixen tres gèneres fonamentals

Cirrus

Núvols alts
Núvols mitjans
Núvols baixos

edita Núvols alts

Situats a més de 7 km d'alçada

Altostratus

edita Núvols mitjans

Situats de 2 a 7 km d'alçada.

Stratus

edita Núvols baixos

Els núvols baixos estan situats entre la superfície i 2 km.

Stratus (St)
Cumulus (Cu)
Stratocumulus (Sc)
Cumulonimbus (Cb)

edita Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Núvol

v • d • e Tipus de núvols
Núvols alts:	Cirrus (Ci) • Cirrostratus (Cs) • Cirrocumulus (Cc)
Núvols mitjans:	Altostratus (As) • Altocumulus (Ac) • Nimbostratus (Nb)
Núvols baixos:	Stratus (St) • Cumulus (Cu) • Stratocumulus (Sc) • Cumulonimbus (Cb)

Meteorologia